Plan B
UNA IDEA, UN GIR INESPERAT I UN PLA B
La idea original era obrir una xurreria. Un amic del poble, amb experiència; i un promotor amb ganes d’emprendre a Lasarte. Junts van crear un pla. Però a mig camí, la vida -com passa sovint- va girar. El xurrer no va poder venir, i el projecte es va quedar, de sobte, sense la seva peça clau.
En lloc d’aturar-se, va néixer el “Plan B”: una cafeteria al mateix local, amb el mateix afecte, però amb una mirada nova. Només 28 m², moltes limitacions, però també moltes ganes de trobar-li l’ànima. Aquí és on l’arquitecta va jugar un paper clau, ajudant a repensar l’espai des de zero: dissenyar una cuina que no se sentís tancada, una barra que mirés al carrer, un punt de comanda des de fora sense molestar els qui ja eren dins. Tot això, en unes dimensions tan reduïdes, va ser un repte, però gràcies a la seva experiència, tot va agafar sentit.
L’estil somiat era càlid, íntim, amb un toc parisenc. El pressupost no va permetre arribar tan lluny com es volia, però es va aconseguir donar identitat a l’espai: el sòcol fet amb ceràmica pensada per a la façana, una línia de color que recorre tot el local i, sobretot, les làmpades fetes amb bols ceràmics, els mateixos que després servirien per al iogurt. Un detall senzill.
Descripción 
UNA IDEA, UN GIR INESPERAT I UN PLA B
La idea original era obrir una xurreria. Un amic del poble, amb experiència; i un promotor amb ganes d’emprendre a Lasarte. Junts van crear un pla. Però a mig camí, la vida -com passa sovint- va girar. El xurrer no va poder venir, i el projecte es va quedar, de sobte, sense la seva peça clau.
En lloc d’aturar-se, va néixer el “Plan B”: una cafeteria al mateix local, amb el mateix afecte, però amb una mirada nova. Només 28 m², moltes limitacions, però també moltes ganes de trobar-li l’ànima. Aquí és on l’arquitecta va jugar un paper clau, ajudant a repensar l’espai des de zero: dissenyar una cuina que no se sentís tancada, una barra que mirés al carrer, un punt de comanda des de fora sense molestar els qui ja eren dins. Tot això, en unes dimensions tan reduïdes, va ser un repte, però gràcies a la seva experiència, tot va agafar sentit.
L’estil somiat era càlid, íntim, amb un toc parisenc. El pressupost no va permetre arribar tan lluny com es volia, però es va aconseguir donar identitat a l’espai: el sòcol fet amb ceràmica pensada per a la façana, una línia de color que recorre tot el local i, sobretot, les làmpades fetes amb bols ceràmics, els mateixos que després servirien per al iogurt. Un detall senzill.
Gràcies per visitar Dendu,
Si estàs preparat per crear la casa que anomenaràs llar durant anys, ens encantarà acompanyar-te.
